24/12/09

Premis concursos de fotografia

Últimament alguns amics tenen una recompensa al seu esforç.
Moltes felicitats a tots!!! i l'any que ve, descanseu....


21/12/09

Pere i el llop

Avui us explicaré un conte infantil, si un conte infantil!
No us preocupeu, no estic abduït en el món del Pocoyo, encara que quan el mirem amb el Joan tots dos disfrutem molt.
Aquest conte té un rerefons interessant, un altre dia us explicaré més coses de llops…

Hoy os explicaré un cuento infantil, si un cuento infantil!
No os preocupéis, no estoy abducido por el mundo de Pocoyo, aunque cuando lo miramos con Joan los dos disfrutamos mucho.
Este cuento tiene un trasfondo interesante, otro día os contare más cosas de lobos…
Más abajo hay una versión en castellano.

Pere i el llop

Hi havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se.

Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar:

-Socors! el llop! que ve el llop!

Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt!

Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar

- Socors! el llop! que ve el llop!

Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda.

Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans còrrer armats amb el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més. I se'n van anar.

L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava còrrer als vilatans. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se el llop. La por li va enviar el cos. En veure que s'acostava cada cop més, va començar a cridar

- Socors! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili!

Però els vilatans, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas.

El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada cop més desesperat! -Socors! El llop! el llop! - però els vilatans en van continuar sense fer cas.

I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.
Finalment, el pastor es va arrepentir de la mentida…


VERSION EN CASTELLANO:

Pedro y el lobo

Erase una vez un pequeño pastor que se pasaba la mayor parte de su tiempo cuidando sus ovejas y, como muchas veces se aburria mientras las veía pastar, pensaba cosas que hacer para divertirse.

Un día, decidió que sería buena idea divertirse a costa de la gente del pueblo que había por allí cerca. Se acercó y empezó a gritar:

- Socorro! El lobo! Que viene el lobo!

La gente del pueblo cogió lo que tenía a mano y corriendo fueron a auxiliar al pobre pastorcito que pedía auxilio, pero cuando llegaron, descubrieron que todo había sido una broma pesada del pastor. Y se enfadaron.

Cuando se habían ido, al pastor le hizo tanta gracia la broma que pensó en repetirla. Y cuando vió a la gente suficientemente lejos, volvió a gritar:

- Socorro! El lobo! Que viene el lobo!

Las gentes del pueblo, en volverlo a oír, empezó a correr otra vez pensando que esta vez si que se había presentado el lobo, y realmente les estaba pidiendo ayuda. Pero al llegar donde estaba el pastor, se lo encontraron por los suelos, riendo de ver como los aldeanos habían vuelto a auxiliarlo. Esta vez los aldeanos se enfadaron aún más, y se marcharon terriblemente enojados.

A la mañana siguiente, el pastor volvió a pastar con sus ovejas en el mismo campo. Aún reía cuando recordaba correr a los aldeanos. Pero no contó que, ese mismo día, si vió acercarse el lobo. El miedo le invadió el cuerpo y, al ver que se acercaba cada vez más, empezó a gritar:

- Socorro! El lobo! Que viene el lobo! Se va a comer todas mis ovejas! Auxilio!

Pero esta vez los aldeanos, habiendo aprendido la lección el día anterior, hicieron oídos sordos.

El pastorcillo vió como el lobo se abalanzaba sobre sus ovejas, y chilló cada vez más desesperado:

- Socorro! El lobo! El lobo! - pero los aldeanos continuaron sin hacer caso.

Es así, como el pastorcillo vió como el lobo se comía unas cuantas ovejas y se llevaba otras para la cena, sin poder hacer nada. Y se arrepintió en lo más profundo de la broma que hizo el día anterior.

14/12/09

Presentació de “La Mirada Salvaje”


Presentació del llibre d’Andoni CanelaLa Mirada Salvaje” a Girona, en l’entrega del 22è Concurs de Fotografia Naturalista de l’Associació de Naturalistes de Girona.
Un excel.lent llibre sobre la fauna ibèrica en llibertat. Un resum de moltes hores a la natura d’un fotògraf molt interessant amb una visió especial. Algunes d’aquestes imatges ja les hem pogut veure al Magazine de La Vanguardia, però d’altres són inèdites.
Un llibre imprescindible pels que estimem la fotografia de natura.
Ara que el debat entre les imatges de fauna en captivitat i les imatges de fauna en llibertat està més viu que mai, aquest llibre és un bon exemple de la fotografia de natura que ens agrada.

10/12/09

9/12/09

3/12/09